Montserrat Fabra,una soprano gironina de la postguerra / text: Joan Manuel Barceló Sitjes ; fotos: Fons Família Fabra
Barceló i Sitjes, Joan Manuel


En: Revista de Girona. Girona, núm. 331 (març-abril 2022), p. 34-36 : il. (Música) 

Montserrat Fabra Bassegoda (Portbou, 17 de gener de 1922 - Girona, 26 de febrer de 2012) va ser una cantant lírica gironina molt notable. Amb una bona veu i una formació important, va emprendreuna carrera en l'àmbit de l'òpera i la sarsuela. Va ser una persona coneguda i reconeguda a la seva ciutat, com a cantant i, per a més persones, com a artesana de la rellotgeria, professió a la qual va retornar quan va veure que ja no li quedava recorregut en el món del cant. Quan es compleixen deuanys de la seva mort, volem recordar la soprano que va ser.

L'Òpera a Girona a inicis del segle XX (1900-1919) / Joan Manel Barceló i Sitjes
Barceló i Sitjes, Joan Manuel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 561-611

Es revisa la presència de l'òpera a la ciutat de Girona en una vintena d'anys inicials del segle XX. Va ser un moment en què al coliseu de l'Ajuntament, el Teatre Principal, li sortiren uns quants locals i nous espectacles competidors, competència que en algun moment també afectà l'oferta d'òpera. Hom apreciarà una forta variabilitat pel que fa a l'empresariat i companyies que van intervenir, amb artistes gairebé sempre forans que acudien a fer la temporada. No tan variada, en canvi, era l'oferta de títols tot i que en vint anys es van sobrepassar les cent seixanta representacions, amb un ventall de compositors representats no gaire ampli i entre els quals es reforçà l'hegemonia italiana en detriment de la francesa. Cal ressenyar també que es van oferir les dues primeres, i últimes, representacions d'òperes de Wagner a la ciutat.

L'Òpera a Girona a la dècada de 1890 / Joan Manuel Barceló i Sitjes
Barceló i Sitjes, Joan Manuel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 409-444 : il.
Notes a peu de pàgina.

Analitzem la vida operística de la ciutat de Girona els deu últims anys del segle XIX. Les funcions estaven aleshores concentrades en el Teatre Principal, de titularitat pública però de gestió privada, mitjançant concursos i concessions d'explotació i lloguer a empresaris que actuaven com a promotors. Ens trobem en les acaballes dels bons temps de l'òpera a la ciutat. També constatarem les limitacions i tensions entre interessos dels col·lectius implicats: empresaris, Ajuntament, artistes, professionals i el públic.